(Història real anonimitzada amb consentiment de la família.)
Mercè té 83 anys i va sortir de l'hospital al gener després d'una pneumònia. Els primers dies a casa, la seva filla Anna mirava de cobrir-ho tot: dinars, sopars, medicació, visites. Vint dies després, la mateixa Anna va trucar a Pepeta des del cotxe, dient que «o cedeixo el dinar o m'enfonso jo».
El que tothom diu però poca gent prepara
A l'alta, ningú us prepara per a la part més difícil: la nevera buida, el cansament acumulat, el fet que la persona surt molt més feble del que sembla. Tot va més lent del que pensa qui no ha passat per allà.
Tres mesos després
Avui, Mercè ha recuperat 4 dels 6 quilos que va perdre. Pepeta porta el dinar cada dilluns, dimecres i divendres, i deixa el sopar lleuger preparat. L'Anna ara visita cada cap de setmana sense l'ansietat anterior. Mercè rep sempre la mateixa persona — qui ja sap quines verdures no li agraden.
«No és la cuina de la meva mare», ens diu Anna, «però la meva mare segueix vivint a casa seva. I jo he tornat a dormir.»