Mirades sobre la cura, l'envelliment i el dia a dia a casa.
Reflexions, casos reals (anonimitzats) i lectures del que passa al voltant de Pepeta.
La cura silenciosa: per què el dinar resolt cada dia val més del que sembla.
Cuidar no sempre és visible. A vegades és tan simple com que algú passi dues vegades per setmana, posi el dinar a la nevera i miri si hi és tot.
Pepeta arriba a Vilanova i la Geltrú amb la col·laboració de LaFACT.
Setena comarca on operem. Primera ruta al Garraf, amb una factoria social de Terrassa que aporta la part productiva.
Què canvia per a les famílies cuidadores amb l'AGAISS-Cat.
L'Agència d'Atenció Integrada Social i Sanitària, prevista per al 2027, reconeixerà l'àpat a domicili. Mirem què vol dir.
El cas de la Mercè: tres mesos després d'una alta hospitalària.
Història anonimitzada amb consentiment: com una alta hospitalària va canviar la rutina d'una família del Vallès.
Quan el cuidador necessita cura: el desgast invisible.
El cuidador familiar és sovint la persona que més temps porta sense un descans real. I no se'n parla.
Per què Catalunya hauria de tenir un programa públic d'àpats a domicili.
Cuidar a casa exigeix una cadena alimentària fiable. Avui no la tenim de manera homogènia. Un argument estructural.
Cinc senyals que la cura a domicili està canviant a Catalunya.
Tendències que veiem des de la nostra posició: més persones soles, més coordinació entre serveis, més diversitat dietètica.
Una família del Vallès ens explica per què va deixar de cuinar per la mare.
Història anonimitzada amb consentiment: una filla explica el moment en què decideix cedir la cuina del dia a dia.