Dieta renal a domicili: què cal saber abans d'organitzar-la

Per què la dieta renal és més complicada del que sembla

La dieta renal es coneix popularment com a «dieta baixa en sal», però això és només una part. Segons l'estadi de la malaltia, cal vigilar tres o quatre paràmetres alhora:

• Sodi (sal): per evitar tensió alta i retenció de líquids.
• Potassi: present en moltes verdures i fruites comunes. Massa potassi pot ser perillós.
• Fòsfor: en lactis, fruits secs i alguns aliments processats.
• Proteïna: l'aportació depèn de l'estadi. En estadis avançats sense diàlisi, es restringeix; en diàlisi, augmenta.

Aquesta combinació és la que fa que la dieta renal no s'improvisi a casa. Allò que per a un altre cas és sa (un plat de llenties amb verdura, un iogurt) pot ser problemàtic en una dieta renal.

Els errors més habituals a casa

Quan una família intenta seguir una dieta renal pel seu compte, hi ha tres errors que es repeteixen:

• Reduir sal però no el sodi amagat. Embotits, formatges curats, brou en pastilla, conserves, pa industrial: tots tenen molt sodi sense gust salat evident.
• Cuidar el sodi i oblidar el potassi. La patata bullida, les llenties, els plàtans, la xocolata són alts en potassi. En una dieta renal avançada, cal mesura.
• Restringir massa proteïna. Una restricció mal calibrada pot accelerar la pèrdua de massa muscular en una persona gran, que ja en perd amb l'edat.

Aquests errors no es veuen en una setmana. Es veuen en analítiques al cap d'uns mesos.

Què importa més enllà del menú

Una dieta renal sostenible a casa també depèn de coses que no són estrictament alimentàries:

• Hidratació regulada. En insuficiència renal avançada, no és «beure molt». És beure el que toca segons indicació mèdica.
• Medicació coordinada amb l'àpat. Els quelants de fòsfor, per exemple, s'han de prendre amb els menjars.
• Pes corporal estable. Pèrdues de pes brusques poden indicar problemes (no només dieta: també l'evolució de la malaltia).
• Coordinació amb el metge. Cada control analític pot canviar el pla.

La cuina dia a dia

Sense ser exhaustius, alguns principis pràctics que solen funcionar a casa:

• Aliments frescos sempre que sigui possible. Eviten el sodi amagat dels processats.
• Mètodes de cocció que redueixen el potassi. Tallar i remullar les patates abans de bullir-les redueix el potassi de forma significativa.
• Plats compensats. Una bona dieta renal no és necessàriament avorrida; és combinar elements amb mesura.
• Variar. Un dels riscos és menjar sempre el mateix per por d'equivocar-se. Això acaba sent pitjor que un menú variat ben pautat.

Quan demanar ajuda

Hi ha tres moments en què val la pena buscar suport extern:

• A l'inici, per traduir la pauta del nefròleg en plats concrets de la setmana.
• Quan els valors es desestabilitzen, per revisar el menú amb el dietista.
• Quan la família s'esgota. La dieta renal és exigent. Sostenir-la mesos sense suport és difícil.