Senyals que una persona gran no menja bé

Per què costa detectar-ho

La malnutrició en una persona gran rarament arriba amb una imatge visible. La gent gran no s'aprima de cop. S'aprima lentament, sovint sota la roba, i els senyals més habituals són indirectes:

• No diuen que no mengen, perquè no ho viuen així. Per a ells, «menjar una galeta» és haver menjat.
• Els canvis físics són lents. Roba que penja, anells que es perden, però poc visible al cap d'un sol dia.
• La família no els veu en cada àpat. El que es veu en una visita setmanal no és el que es viu el dimecres a la nit.

Per això, la detecció es basa més en observar pistes que en preguntar directament.

Els senyals a casa

Si tens dubtes, mira aquestes coses la propera visita:

• La nevera. Si està buida, és senyal. Si té menjar de fa setmanes sense tocar, també.
• Les escombraries. Què s'hi tira és sovint més informatiu que el que es diu.
• El plat sec a la pica. Un plat amb restes molt minses repetit cada dia indica racions petites.
• Pa o galetes a tot arreu. Quan algú menja sobre la marxa, sovint substitueix el plat per un entrepà o galetes.
• L'oli d'oliva. Si no baixa, no es cuina. Si no es cuina, no es menja calent.
• L'aigua. Si l'ampolla de fa setmanes encara hi és, no hi ha hidratació.

Senyals al cos

Sense fer cap exploració, hi ha coses que es noten:

• Pell més seca, especialment a les mans i als braços.
• Roba que penja o cinturó que s'ha de tibar.
• Cansament desproporcionat o somnolència al matí.
• Marejos en aixecar-se. A vegades és hidratació, a vegades és poca ingesta.
• Ferides que costen de tancar. Senyal d'una proteïna baixa sostinguda.

Com observar sense interrogar

Si la persona se sent observada, es tanca. Per això les preguntes directes («què has menjat avui?») sovint reben respostes evasives («ja he menjat, no et preocupis»). Funcionen millor:

• Sopar-hi junts una vegada a la setmana, com a rutina. Veure el plat val més que mil preguntes.
• Portar alguna cosa que es vegi si s'ha consumit entre visites.
• Comentar coses concretes sense judici («he vist que el formatge ja no t'agrada com abans»), per obrir conversa.

L'objectiu no és confrontar. És

Què fer si els senyals s'acumulen

Si tres o quatre dels senyals d'aquesta guia coincideixen, val la pena no esperar. Tres passos pràctics:

• Parlar-ho amb el metge de capçalera. Una analítica simple ja dona molta informació (albúmina, hemoglobina, ferritina).
• Pesar-se cada setmana. Una pèrdua de 2-3 quilos en un mes és senyal d'alarma.
• Plantejar suport amb els àpats principals. No cal resoldre-ho tot. Sovint, garantir el dinar ja canvia el quadre.